Convé ressaltar que ara que estic realitzant un canvi de domicili de llarga durada; aquest fet, si més no, m’ha fet ser més conscient de la necessitat de disposar d’un espai on viure amb dignitat, com un “príncep”.
Per argumentar algunes idees m’hauria agradat citar l’article 47 de la Constitució Espanyola que parla del dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat… Però, ara per ara, crec que no val la pena. Ara ningú compleix la Constitució. Potser s’hauria d’eliminar!, o repensar les regles de joc democràtic, a partir de les quals l’individu, com a subjecte polític, pugui decidir directament sobre les coses que l’afecten.
Tanmateix, i al marge dels principis constitucionals, s’ha de donar a conèixer obertament que per garantir la cohesió social, l’habitatge és un dret bàsic que ajuda a consolidar la resta de drets fonamentals de l'ésser humà; i que l’absència d’un domicili pot afectar la salut, reduir el dret al treball, a l’educació i a la participació ciutadana.
Així doncs, disposar d’un lloc on viure és imprescindible per a poder desenvolupar-se com a persona. Vulnerar-ho posa en entredit la integritat física i mental de les persones, la seva vida personal, familiar i les relacions socials. Per evitar-ho, tots hem de fer política en aquest sentit.